Patrimoni Miner

Bocamines Egara.

Les mines de carbó de Malpàs estan localitzades al municipi del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Aquestes mines van ser explotades a mitjans del segle XX, durant gairebé 40 anys per l'empresa "MIPSA". Les mines, l'any 1931, van iniciar una època molt important de transformació del paisatge ribagorçà, ja que van portar noves activitats econòmiques i un considerable augment de la població. Tanmateix, el seu tancament el 1969, també va anar acompanyat d'una davallada econòmica i demogràfica del territori, i actualment, es troben abandonades i immerses en un paisatge decadent, però d'un alt valor patrimonial.
Les mines de Malpàs van ser explotades primerament per una empresa anomenada "Bruno Damians y Compañía". Documentades l'any 1844, es van realitzar unes primeres explotacions molt rudimentàries dels filons més accessibles.2 Trobaven recursos carbonífers força prometedors, però els problemes esdevenien en el transport i la comercialització d'aquests. Els principals d'ells eren les encara poc modernitzades vies de comunicació, amb unes distàncies molt grans entre la matèria primera i els centres de consum, les quals eren difícils d'assolir en aquella època sense dipositar grans esforços i costoses sumes econòmiques. Fent que el negoci no esdevingués gaire rendible per als empresaris de l'època. Encara així, es van fer algunes propostes de fer arribar les comunicacions i el transport. L'empresa de Bruno Damians va barrejar un projecte de realització d'un transport fluvial per als carbons de Malpàs. Transportats en carros des de les mines fins al convent de Lavaix i, des d'allà, transcorre el riu Noguera fins al Segre i l'Ebre per ser després transportat en carretera o ferrocarril fins a Barcelona. Donada la impossibilitat de portar a terme aquell projecte, es va intentar transportar a lloms d'animal i en carros des de Malpàs fins a Graus, a on es transportaria fins al ferrocarril de Lleida. Tot i això l'empresa no va poder arribar a materialitzar aquests projectes i no va aconseguir rendibilitzar i comercialitzar el carbó, amb el qual van haver d'abandonar les explotacions iniciada la segona meitat del segle XIX.
El 1871, les concessions de les mines de Malpàs van ser adquirides per l'empresa "Ferrocariles Carboníferos de Cataluña" 3 , inserides dins els nombrosos projectes de fer arribar els ferrocarrils a les conques carboníferes que gaudien els Pirineus a finals del segle XIX. En el cas que ens pertoca no es va arribar a materialitzar. Tot i els intents durant molts anys, els carbons de Malpàs restarien encara fora del mercat fins a l'arribada de l'empresa MIPSA ben entrat el segle XX.

Àmbit de l'explotació del carbó. La franja de carbó explotat, discorre est - oest amb els estrats molt verticalitzats, i a la part baixa del fons de vall es disposen els equipaments generals de les mines. Font: Composició de Jordi Espuny i Ortoimatge ICGC.